Aquest és el projecte que vam fer juntament amb el Lluís i la Laia de l'Estudi Lluís Torres. Aquesta fotografia és la portada d'un fulletó de les Jornades per la Igualtat 2020 de l'Ajuntament de Castellbisbal. La Laia i el Lluís em van comentar fer una foto sobre aquest tema i no ho vaig dubtar cap moment. Realment ha sigut un projecte en el qual he gaudit moltíssim durant tot el procés.
En un primer moment la idea va partir de les escales com a símbol de dificultat per expressar la diferència entre homes i dones. El tema de les escales és un símbol molt explotat en el món visual sobre la desigualtat i vam pensar que era bo buscar una altra manera d'expressar-nos. En aquest moment vam pensar en la idea de camí o de recorregut i a partir d'aquí vam començar a pensar possibilitats de fer recorreguts. El laberint ens va semblar una manera genial per transmetre el recorregut de la dona en molts àmbits de la vida on el camí hi és, però normalment és molt més recaragolat, ple de traves i de parets que dificulten avançar. Un cop arribar a aquest concepte tot va anar rodat.
Vam començar a pensar propostes de colors i mentrestant vaig començar a pensar i buscar els materials per fer-ho. Vaig decidir treballar amb llistons de fusta que ja em donessin el gruix de les parets del laberint i que alhora fossin més o menys fàcils de tallar. Vaig fer un mapa del laberint..i som-hi! Tallar les fustes, enganxar-les i pintar-les, el resultat: un laberint de 3 peces i totalment real.
Un cop tot el material va estar a punt vaig passar a l'estudi on vaig fotografiar el motiu amb una llum suau i sobre un fons blau. Les persones són figures de modelisme i eren realment molt petites per tant les vaig haver de fotografia per separat. En Photoshop vaig arreglar totes les imperfeccions del laberint, vaig introduir les persones i vaig fer petits tocs en el color.
La Laia i el Lluís es van ocupar del disseny final del fulletó. Una característica que m'agrada molt i que ens va marcar des de l'inici és el format del fulletó. En realitat és un cartell-fulletó, ja que és un quadrat gran amb la fotografia per una banda, tota la programació per l'altra banda, però es plega. El plegat ens va donar joc, ja que vam quadrar que l'usuari veiés l'home i la dona a l'inici del laberint, aparentment en igualtat, i quan l'usuari ho obria veia el laberint notablement desigual per la dona. Aquest joc amb l'usuari m'agrada molt.
Aquest tipus de projecte són amb els que més em motiven, ja que participo en tota la generació del concepte o idea, treballo la part manual creant l'attrezzo i ho fotografio i, així, es converteix en uns dies de feina molt agradables.
