ESCÈNICA GELIDA 2022

Aquesta imatge forma part d'un projecte de quatre imatges en quatre anys creat en col·laboració amb el Manera Estudi per l'Ajuntament de Gelida. Aquest any vam voler donar un petit tomb a la idea inicial i crear un cartell que connectés amb els altres, però ens mostrés alguna coseta diferent. Aquest any hem posat la G recolzada a terra rodejada de diferents elements i amb dues persones apropant-se per veure-la. Dins dels elements trobarem l'ull, un símbol utilitzat en les altres edicions com a element representatiu de l'espectador/a. Aquest any, a part de l'ull també hem introduït aquestes dues persones que s'apropen a mirar. Aquestes persones són els espectadors i espectadores que connecten amb la cultura de Gelida. En aquest cas s'ha triat el color verd, ja que enguany hi ha diferents temàtiques relacionades amb la natura.

Pel que fa a la creació dels elements hi podem veure diferents registres. Per una banda, podem veure aquells elements comprats com per exemple la mateixa G, boles de fusta, instrument de fusta, etc. Per altra banda, podem trobar elements creats on principalment trobarem dos tipus: elements de paper i elements creats amb una impressora 3D. Per facilitat l'execusio d'aquesta fotografia és important que els elements estiguin a l'escala correcta. Per aquest motiu vaig fer servir un dels nous membres de l'equip de liafotografia: la impressora 3D kingrom. En aquest cas vaig utilitzar-la per crear una ma realista en la mida que considerava més adient. Un altre membre nou a l'equip se la màquina de tallar Cricut. Aquesta em va permetre tallar elements amb molta precisió i fer aquestes branquetes amb fulles i aquestes papallones tan boniques que podeu veure. Us ensenyo alguns vídeos de les dues. Són realment unes companyes de feina fantàstiques!!

Abans del shooting vaig enganxar alguns elements a la G amb cola calenta perquè quedessin ben col·locats i no es moguessin. I durant el shooting em vaig ajudar de filferros, blue tack i altres adhesius per mantenir els elements quiets.

Estic molt contenta del resultat i em sembla una imatge molt fresca i divertida.

Que n'opines tu?

@maneraestudi

2020/2021/2022

WOLK

Aquest projecte és un projecte per Neleman Wines.

La paraula WOLK significa núvol en holandès. En aquest cas des de Neleman Wines van optar per una sèrie d'imatges sobre paisatges amb núvols. Cada vi té una imatge diferent normalment de posta o sortida del sol. En totes podem veure molt de color i textura. Quan aquest projecte va arribar a les meves mans vaig decidir donar importància als núvols i al color i recrear els núvols com si fossin reals i tinguessin vida.

Des del primer moment vaig optar per crear els núvols de cotó fluir per obtenir la textura vaporosa que tenen els núvols. Vaig provar diferents maneres de fer-ho, però al final la que em va anar millor va ser crear una estructura amb paper de plata. El paper de plata té consistència i em permetia crear un estructura amb la forma que volgués sense gaire complicació. Amb la forma de paper de plata com a base central, enganxava cotó fluix amb cola blanca per diferents zones.

Un cop solucionat aquest punt venia la pintura. Necessitava una pintura que m'oferís control i que no mullés el cotó fluir. Vaig provar diferents opcions i al final em vaig decantar per la sombre d'ulls. Era fàcils trobar tons, varietat i amb el dit o la mateixa pastilla es pintava el cotó fluir amb certa facilitat.
Amb paciència i dedicació vaig anar pintant i donant forma a cada núvols segons la fotografia.

Pel shooting vaig aguantar els núvols penjant-los, amb bases per sota o amb pinces segons les necessitats de cada imatge.
Què et sembla?
Ha quedat original?

NELEMAN CHOCOLATE

El projecte que et vull parlar és un projecte que m'ha encantat. Realment m'ho he passat genial fent-lo i estic molt contenta amb el resultat.

La xocolata de Neleman Wines ja és un producte molt maco de per si. Té un packaging molt salvatge i colorit. D'entrada aquesta va ser la primera motivació. En aquest cas em van demanar unes fotografies per publicitar la xocolata i, també, un pack de vi + xocolata que ofereixen. Volien que tingués un toc tropical amb fulles de palmera o semblants. Em va semblar una bona idea utilitzar les mateixes formes del packaging per fer l'attrezzo. Vaig pensar que aquesta idea donava molta coherència a la imatge i reforçava el packaging. L’Anna Lindner (@annalindner), la dissenyadora d’aquest divertit packaging, em va donar permís per copiar les formes del seu disseny. Malgrat això, els elements són, en certa manera, una reinterpretació i alguns elements estan una mica canviats de forma o color. De tota manera, s'entén que és una interpretació del packaging i podria ser una altra porció de selva.

Per fer aquesta imatge vaig imprimir les formes en les cartolines de colors i vaig retallar cadascun dels elements. Després vaig anar provant diferents composicions que poguessin funcionar i donessin protagonisme a la xocolata. Un cop decidit vaig muntar-ho tot a l'estudi. Vaig penjar la xocolata i vaig anar posant els elements enganxats de diferents maneres segons la forma.

Un cop tot es va aguantar i tenia la direcció correcta vaig passar al shooting. Vaig utilitzar una il·luminació molt bàsica amb dues finestres laterals, una zenital per crear una ombra i un petit reflector. Per la fotografia amb l'ampolla vaig treballar una mica diferent la part del vidre i la vaig muntar amb postproducció.

LA MÍTICA

La Mítica és una gamma de caves de Josep Masachs.
A la casa tenen la iaia, una dona gran molt famosa des de fa molts anys. Ella era qui movia "el cotarro" per la finca malgrat que no sortia en res de papes formals, és clar, com ja suposaràs, sortien els homes.

Des de les caves han volgut fer honor a la iaia amb aquesta gamma anomenada "La Mítica". Malgrat que veiem una fotografia en blanc i negre a l'etiqueta tot el disseny és molt pop amb colors i formes geomètriques i també negres i daurats.

En aquest projecte hi havia dos reptes: el primer, fer referència a l'àvia i el segon construir una imatge que es pogués dividir en tres.

Pel que fa a la referència a l'àvia vam decidir buscar un estil vintage barrejat amb colors potents. Per fer-ho vaig decidir crear un espai amb vellut i amb elements que semblessin antics o que realment ho fossin. Podràs veure relíquies de diferents àvies i àvis.

Pel que fa al format, com ja sabràs a Instagram es poden crear imatges senceres construïdes a través de diferents imatges penjades al feed. Normalment són múltiples de tres. En aquest cap ens interessava que un cop publicades formessis una única imatge real. I així és. En una única taula vaig posar tots els elements i les ampolles corresponents.

Movia la càmera de dreta a esquerra sobre una mateixa línia i vaig fer fotos de les ampolles i dels elements del mig. Sabia que després ho havia de retocar amb Photoshop. Moltes proves després vaig veure que necessitava el teleobjectiu amb major distància focal que pogués aconseguir, ja que necessitava reduir la perspectiva dels objectes. Un bon amic me'n va deixar un, i si, va ser la solució. Amb el teleobjectiu vaig aconseguir aplanar la perspectiva per evitar la fuga prolongada dels objectes, i així, vaig aconseguir que quadressin més en Photoshop. Potser pensareu que era més fàcil fer-ho per separat i ajuntar-ho, els que em coneixeu, sabeu que m'agrada fer-ho tot el més real possible.

M’ha agradat molt participar en aquest projecte perquè, entre altres coses, és un projecte totalment fet per dones, a les caves, el disseny, la fotografia. S’ha valorat la dona per les seves qualitats i pel seu valor professional, i això que ens sembla essencial no ho era fa uns anys. Estic contenta d’haver pogut formar part d’aquest equip de dones.

ESCÈNICA GELIDA 2021

Avui us mostaré un projecte fet amb l’Estudi Lluís Torres i la Laia Carrillo per l’Ajuntament del Gelida.

Avui és la Laia qui us explica el projecte (gràcies Laia!):

D’entrada, dir-vos que fer la imatge és un treball conjunt amb la Lia Marrugat, una fotògrafa amb la que treballem molt sovint. D’inici, ens informem de la programació d’aquell any, és bàsic, i comencem asseient-nos per fer una primera pluja d’idees amb tots aquells elements que creiem que poden funcionar com a símbol.

Pensem en elements que ens connectin tant amb les característiques dels actes en sí (instruments, bareta màgica, càmera, llibre) com elements que no siguin tan literals (com l’arbre, la clau, el núvol que aquest any treu el nas per la banda esquerra, formes geomètriques…) però que obrin la finestra de la cultura, que siguin més suggerents.

Amb la llista, que normalment és ben llarga, pensem en els elements que realment són factibles d’aconseguir o de fer a mà (amb paper, fusta, ferro). És important tenir en compte la varietat de volums i textures, així ens assegurem de tenir joc per la composició final.

Busquem alguns elements concrets en botigues i bazars i els altres, al lío, es fan a mà. Després s’espraien tots amb el color triat.

Pel que fa al color, vam decidir treballar sempre amb un color principal per la imatge (després a l’interior de la programació afegim el negre). L’any passat va ser el blau/lila, aquest el taronja.

Sempre hi ha un element present, l’ull, en un color diferent. Fa referència a l’espectador, qui mira, el públic.

S’enganxen tots els elements al voltant de la G.

Perquè la Lia pugui fer la foto còmodament, posa en suspensió la G aguantant-la amb fil de pescar (per després poder borrar-lo fàcilment en postproducció) i col·loca un fons també del color triat amb una tonalitat una mica més suau.

Es fa el retoc de color, posem l’ombra a la base, per donar més cos i versemblança al conjunt.

I ja és moment de treballar la tipografia. Situem títol, dates, logotip i web i llestos! Ja tenim la portada.

———————————————————————————-

Aquest projecte és una sèrie de moment, de dos elements. Podeu trobar el projecte de l’any passat al primer post d’aquest bloc.

LA LLUM QUE ENS CONNECTA

Aquest és un projecte elaborat en col·laboració amb l’Estudi Lluís Torres. L’objectiu del projecte és realitzar una felicitació per les festes 2020 de l’Ajuntament de Castellbisbal, perquè la puguin compartir amb els seus ciutadans i ciutadanes.

Aquest any ha estat complicat i, quan vam iniciar el projecte, s’apropaven unes festes ben diferents i amb molta distància social. En aquest sentit es volia expressar que estàvem connectats malgrat que cadascú hagués de celebrar-ho a casa seva sense poder sortir. El concepte principal era: la ciutat ens connecta, la llum ens connecta. Això ens permetia dir: sempre esteu acompanyats/des.

Sota d’aquest concepte vam decidir fer una interpretació de Castellbisbal. Si coneixeu una mica Castellbisbal, sabreu que està habitada pels potarojos, ja que se situa sobre un turó de terra argilosa de color vermellós. Aquest punt ens va semblar interessant plàsticament i el vam agafar de base. L’altre tret diferencial de la ciutat era el seu històric Fanal. Aquí va entrar la idea de la llum: quan el Fanal s’encén, s’encenen les llums de les cases, per tant tothom està connectat. Amb la idea de representar el Fanal vam representar el concepte amb força. Per últim vam fer les cases, en aquest cas vam decidir fer unes cases simples, maques i lluminoses que podrien ser qualsevol habitatge de la ciutat.

Tot el decorat es va fer de cartolina retallada a mà i enganxada amb diferents tipus de cola. També es va utilitzar paper vegetal per fer les finestres i els vidres del Fanal.

Com sempre ha estat un plaer treballar amb el Lluís i la Laia fent aquests projectes tant exclussius i diferents. Espero que gaudiu veient el resultat final i el making of tant com l’hem gaudit nosaltres.

NADAL A SADLUT DENTAL PENEDÈS

Aquest projecte forma part d’un projecte que realitzo cada amb la Laia i el Lluís de l’estudi Lluís Torres: les Postals Hivernals. La idea és realitzar postals personalitzades per les empreses perquè felicitinr els seus clients, pacients, empleats,etc. d’una forma original.

En aquest cas, Salut Dental Penedès és un centre dental i hem volgut fer un paisatge hivernal amb elements relacionats amb el seu àmbit. Com a element central i representant una muntanya, podem trobar un un queixal gegant. Aquest està fet amb una pasta de paper i cola i asssecat queda com guix. Al seu voltant dues pastes de dents creen les muntanyes del voltant de la dent i una petita cascada. Introduint arbres i cases de paper i fusta hem creat un bosc i un parell de pobles, el qual ens apropa a les persones. I per sota la dent hem creat una carretera que conecta la part de dalt i la baix i on podem trobar una furgoneta que ens porta il·lusió, desconnexió i dinamisme. I per suposat, no podien faltar un parell de cérvols, als Joan li encanten.

I per acabar, el text. L’any 2020 ha sigut un any dur, tothom espera i desitja que l’any que entrem sigui millor. I nosaltres també hem volgut desitjar això als seus pacients. Amb la frase: “Que el 2021 sigui com una alenada d’aire fresc” desitgem als usuaris que tinguin una entrada d’any millor que l’anterior i ho relacionem amb la idea de tenir la boca neta, fresca i sana.

Aquest és el resultat!
Us agrada?

THE SWIMMERS

ENG

Neleman Wines is a company wich always have original tags. Some artists make exclusive jobs for their tags. In this case, Sonia Alins is the artist ho create this illustration.

In this project, "The Swimmers", I wanted to create a remake of the Sonia's job. I created the water with cardstock and I introduced the silhouette of Sonia's women. Make the water with different type of blue cardstock allowed me to make depth and volume. At the end of the water we can see the bottle of Neleman Wines

PAISATGES REIALS

El dia 14 de març del 2020 va començar el confinament a Espanya per culpa de la covid19. Vaig començar el meu confinament sola al meu pis i, com tothom, amb molts projectes i somnis en ment. Un dels meus projectes era començar la vida en furgoneta camper viatjant pel món amb la meva parella. M'agrada molt somiar desperta i, un dia, fent scroll a instagram, pensava que guai seria estar aquí amb la furgo, que fantàstic seria estar allà amb la furgo...i les imatges de paisatges bonics i solitaris es combinava amb tots els memes, vídeos i fotos que penjava tothom amb el lema "jo em quedo a casa".

Els que em coneixeu sabeu que costa que m'avorreixi quan estic a casa meva i, també, sabeu que m'encanta fer manualitats. Sort n'he tingut d'elles durant el confinament. Així que vaig tenir una idea i em vaig posar "manos a la obra!". Se'm va acudir fer una sèrie de maquetes de paisatges on m'agradaria anar algun dia sempre sota el lema: "jo em quedo a casa però m'agradaria estar a..." Vaig escollir tres llocs.

En primer lloc, vaig triar els Dolomitas, nord d'Italia. Aquesta destinació la vaig conèixer durant el confinament i em va encantar la combinació dels camps amb les majestuoses muntanyes i les petites casetes pel mig.

En segon lloc, Aitona al Segrià, Catalunya, on floreixen els arbres roses cada any i fa anys que vull anar-hi. Imagino que serà preciós dormir allà a prop amb la furgoneta i veure la sortida del sol amb aquell espectacle.

I en tercer lloc, no podia ser menys, un lloc que fa anys que desitjo anar, Yosemite Nacional Park, California, EEUU. Per fer aquestes fotografies no vaig comprar absolutament res. El meu Yosemite té 138 arbres, 10 muntanyes, 2 capes de pintura diferents, 1 cascada, una mica de boira i un munt d’hores! Realment Yosemite va ser el més complicat tant a l’hora del muntatge com en el shooting.

Tot el que veieu en el making of ho tenia a casa, també s'ha de dir que quasi no tiro res que cregui que pot servir per fer una cosa algun dia, així que tinc un bon magatzem. He utilitzat molts materials diferents: escuradents, cartró, cartolina, boles de cotó, transparències, paper pinotxo, pintura, espuma floral, retoladors, cotó fluix, paper, ondulat, encens, pals de polo, paper craft i inclús flors seques.

El resultat de tota aquesta feinada són els Paisatges Reials, (paisatges reals, existents però ficticis i de corona, coronavirus). A l’esquerra les imatges de referència extretes d’internet i a la dreta les meves fotografies.

FLORACIÓ A MAS DEL SERRAL

Mas del Serral és un cava que surt de la finca de Raventós i Blanc. Totes les vinyes d'aquestes bodegues són biodinàmiques i tenen una connexió directa amb la natura. En la finca hi podem trobar cavalls, cabres i ovelles, rucs, gallines i gran quantitat d'ocells i insectes. Mas del Serral és natura, és la vinya al 100%, aquest concepte és el que es vol transmetre en aquesta imatge. Volíem mostrar l'estat de la vinya durant el mes d'abril on els pàmpols comencen a fer-se grans i la vinya comença la floració.

Vaig recrear una ampolla feta amb pàmpols reals. Vaig anar a buscar pàmpols a la vinya d'on surt el cava, els vaig triar curosament i els vaig muntar sobre l'ampolla. També vaig introduir petits gotims de raïm florint, tal com estaven en aquell moment. La fotografia és totalment real i irrepetible.

LA ROSA DE CAN SUMOI

Can Sumoi és una gamma de Raventós i Blanc. El producte estrella de la gamma és la Rosa, un vi rosat, floral i romàntic. Aquesta fotografia està totalment pensada per ser la protagonista d'un aparador. 

En aquesta fotografia es volen transmetre els tons florals, de fruites silvestres i anisats que embolcallen la teva llengua quan tastes aquest vi. També es vol potenciar el romanticisme en el qual ens aboca, i fer menció a la providència de la vinya, representat amb la soca i la verga.

Per la realització de la fotografia vaig comptar amb la col·laboració de la Montse de la floristeria del Parquet. La Montse és una artista i de seguida va veure quin tipus d'imatge buscàvem. La incorporació de vergues, pàmpols i de flors de l'anís van ser una elecció molt encertada que va fer contrast amb les flors. L'a incorporació de roses en format petit i més dissimulat, van permetre la presència de la rosa però sense que fos tan evident.

Estic molt contenta del resultat final, ja que ens ha quedat un resultat bonic, elegant i subtil que transmet l'essència d'aquest vi tan natural i especial.

El primer exemplar d'aparador ha estat muntat a Can Batet a la ciutat d'Olot com podeu veure en el seu instagram.

MAKING OF 8M DE CASTELLBIBAL 2020

Aquest és el projecte que vam fer juntament amb el Lluís i la Laia de l'Estudi Lluís Torres. Aquesta fotografia és la portada d'un fulletó de les Jornades per la Igualtat 2020 de l'Ajuntament de Castellbisbal. La Laia i el Lluís em van comentar fer una foto sobre aquest tema i no ho vaig dubtar cap moment. Realment ha sigut un projecte en el qual he gaudit moltíssim durant tot el procés.

En un primer moment la idea va partir de les escales com a símbol de dificultat per expressar la diferència entre homes i dones. El tema de les escales és un símbol molt explotat en el món visual sobre la desigualtat i vam pensar que era bo buscar una altra manera d'expressar-nos. En aquest moment vam pensar en la idea de camí o de recorregut i a partir d'aquí vam començar a pensar possibilitats de fer recorreguts. El laberint ens va semblar una manera genial per transmetre el recorregut de la dona en molts àmbits de la vida on el camí hi és, però normalment és molt més recaragolat, ple de traves i de parets que dificulten avançar. Un cop arribar a aquest concepte tot va anar rodat.

Vam començar a pensar propostes de colors i mentrestant vaig començar a pensar i buscar els materials per fer-ho. Vaig decidir treballar amb llistons de fusta que ja em donessin el gruix de les parets del laberint i que alhora fossin més o menys fàcils de tallar. Vaig fer un mapa del laberint..i som-hi! Tallar les fustes, enganxar-les i pintar-les, el resultat: un laberint de 3 peces i totalment real.

Un cop tot el material va estar a punt vaig passar a l'estudi on vaig fotografiar el motiu amb una llum suau i sobre un fons blau. Les persones són figures de modelisme i eren realment molt petites per tant les vaig haver de fotografia per separat. En Photoshop vaig arreglar totes les imperfeccions del laberint, vaig introduir les persones i vaig fer petits tocs en el color.

La Laia i el Lluís es van ocupar del disseny final del fulletó. Una característica que m'agrada molt i que ens va marcar des de l'inici és el format del fulletó. En realitat és un cartell-fulletó, ja que és un quadrat gran amb la fotografia per una banda, tota la programació per l'altra banda, però es plega. El plegat ens va donar joc, ja que vam quadrar que l'usuari veiés l'home i la dona a l'inici del laberint, aparentment en igualtat, i quan l'usuari ho obria veia el laberint notablement desigual per la dona. Aquest joc amb l'usuari m'agrada molt.

Aquest tipus de projecte són amb els que més em motiven, ja que participo en tota la generació del concepte o idea, treballo la part manual creant l'attrezzo i ho fotografio i, així, es converteix en uns dies de feina molt agradables.

CULTURA GELIDA 2020

Aquí teniu el making of de la imatge pel departament de Cultura de l'Ajuntament de Gelida de l'any 2020. Un projecte conjunt amb l'Estudi Lluís Torres on treballen el Lluís i la Laia.

Com sempre ha estat un plaer treballar amb ells i parir aquest projecte des dels inicis. Les persones que ja em coneixeu sabeu que m'encanta fer el desenvolupament de la idea. El Lluís i la Laia sempre compten amb mi per aquest procés i això m'omple d'alegria.

El projecte consisteix a crear un decorat amb una G central que simbolitza Gelida. Al seu voltant s'hi adhereixen un munt d'elements relacionats amb la cultura que l'omplen de diversitat i diversió. I per últim, l'ull, que en aquest cas, representa els espectadors i espectadores que miren expectant el que se'ls presenta. El color de la fotografia va directament relacionat amb el disseny interior del fulletó. Vam decidir introduir el color daurat per donar un toc d'atenció, destacar l'espectador i donar un tret diferencial a la portada i a la contraportada.

Tots els materials són reals, s’han fet a mà o s’han comprat i s’han pintat amb esprai. La G és de fusta i ja era blanca i l’ull està fet amb cartolina daurada mat. L’únic element col·locat en postproducció és el cap, ja que és de pedra i no es podia enganxar a la peça sencera.